Glaucoma

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia ocular en la que existeix una lesió del nervi òptic que condueix a una pèrdua de visió progressiva i irreversible. És una malaltia molt freqüent, que afecta a més de 60 milions de persones a tot el món, i representa la segona causa de ceguera. Tot i que és una malaltia multifactorial, la pressió intraocular sol estar elevada (per sobre de 21 mmHg).

Què notaria si tingués glaucoma?

El glaucoma crònic d’angle obert, el més freqüent, no acostuma a presentar símptomes fins ben avançada la malaltia. D’aquesta manera, hi ha una multitud de pacients que tenen la malaltia però encara no han estat diagnosticats. Progressivament es va perdent camp visual perifèric, fins arribar a la ceguera si no s’atura la progressió del glaucoma. Molt diferent és el glaucoma agut d’angle tancat que cursa amb molt de dolor, visió borrosa i ull vermell. És una autèntica urgència oftalmològica.

Com es pot prevenir?

No existeix cap tipus de prevenció efectiva pel glaucoma d’angle obert, el més freqüent. Sí que existeixen mètodes de diagnòstic precoç molt útils, com són una mesura de la tensió ocular, un estudi del camp visual o una anàlisi del nervi òptic. Aquest cribratge o diagnòstic precoç s’hauria de realitzar una vegada a l’any a partir dels 40-45 anys d’edat, sobretot si existeixen factors de risc com tenir familiars directes amb glaucoma, ser de raça negra o tenir miopia.

D’altra banda, sí que existeix un tractament preventiu molt eficaç per un altre tipus de glaucoma que és menys freqüent (glaucoma d’angle tancat). Es poden realitzar uns petits orificis a la perifèria de l’iris (part de color de l’ull) per assegurar una via alternativa de pas de l’humor aquós en cas de patir un glaucoma agut. És un procediment senzill i ràpid, que es realitza amb làser de Nd-YAG.

Quin és el tractament del glaucoma?

El tractament més habitual per evitar la progressió del glaucoma són els col•liris de fàrmacs hipotensors oculars, que disminueixen la producció de l’humor aquós o n’augmenten el seu drenatge. En certs casos es pot emprar el làser per augmentar la sortida d’humor aquós, realitzant una trabeculoplàstia làser.

Quan tots aquests tractaments inicials no són suficients, cal realitzar una cirurgia més definitiva per baixar la pressió de l’ull. D’aquesta manera se solen realitzar tècniques filtrants (esclerectomia profunda no-perforant) per desviar l’humor aquós cap a fora de l’ull, utilitzant implants o antimetabòlits per augmentar-ne l’efectivitat. Més rarament es poden utilitzar implants valvulars o làser díode per destruir parcialment el cos ciliar.